SM U-1 (1906)

SM U-1

Drassana	Friedrich Krupp Germaniawerft
Número assignat per la drassana	119
Lloc de producció	Kiel
País de registre    Alemanya
Historial
Autoritzat	3 desembre 1904
Col·locació de quilla	octubre 1905
Avarament	4 agost 1906
Assignació	14 desembre 1906
Retirada del servei	19 febrer 1919
Operador/s    Kaiserliche Marine
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot
Eslora	42,39 m
Mànega	3,8 m
Calat	3,17 m
Velocitat	10.8 kn 8.7 kn (en immersió)

L'SM U-1 va ser el primer submarí del tipus U-Boot dels submarins produïts per a la Marina Imperial Alemanya (Kaiserliche Marine) i va ser l'únic del seu tipus, conegut com a tipus U-1. Va ser construït per les drassanes Germaniawerft de Kiel i va entrar en servei el 14 de desembre de 1906. Quan va començar la Primera Guerra Mundial, el 1914, l'U-1 es va considerar ja obsolet i es va utilitzar només per tasques d'entrenament fins al 19 de febrer de 1919, quan va ser colpejat per un altre vaixell mentre feia un exercici naval.

Disseny

L'SM U-1 era un redisseny dels submarins de la classe Karp fet per l'enginyer austríac Raimundo Lorenzo de Equevilley Montjustín que treballava per a l'empresa alemanya de construcció naval Friedrich Krupp Germaniawerft. Les principals millores respecte a la classe Karp van ser tancs de llast en comptes d'un pes mòbil, un castell de proa millorat per millorar la navegabilitat, un diàmetre 10 cm superior i un casc de pressió reforçat que impedia les fuites d'oli dels dipòsits externs, a més d'una reordenació de l'equipament intern i una quilla de llast més pesant.

La Marina Imperial Alemanya va evitar l'ús de gasolina a causa del risc d'incendis i explosions que havien causat molts accidents en els primers submarins, i en lloc dels motors de gasolina que havien alimentat els submarins de la classe Karp, l'U-1 es va equipar amb motors de querosè molt més segurs. Tot i que els motors de querosè normalment s'engeguen emprant gasolina, els motors de l'U-1 també ho evitaven emprant aire escalfat elèctricament.

Els motors Körting no es podien invertir i també havien de funcionar sempre a tota velocitat, ja que no se'n podia variar la velocitat de rotació; en conseqüència, l’U-1 va estar equipat amb hèlixs de pas ajustable per permetre controlar la velocitat. Aquestes hèlixs van ser abandonades en dissenys posteriors a causa de la seva poca eficàcia, utilitzant la propulsió elèctrica i de querosè abans que s'optés finalment per la propulsió dièsel a la classe de l'U-19 el 1912-1913.

Història

La construcció de l'U-1 va començar la tardor de 1904. El vaixell va començar els seus assajos l'agost de 1906, un any després del previst. El cost total va ascendir a 1.905.000 marcs (equivalent a 11.620.000 de 2016).

Després de patir danys per una col·lisió durant un exercici d'entrenament el 1919, l'U-1 va ser venut a la fundació Germaniawerft del Deutsches Museum de Múnic on va ser restaurat i actualment es troba en exposició. Se n'ha eliminat una gran part del casc d'estribord per permetre als visitants veure l'interior del submarí.

Bibliografia

• Gröner, Erich. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. Londres: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4. 
• Jameson, William. The Most Formidable Thing: The Story of the Submarine from Its Earliest Days to the End of World War I. Rupert Hart-Davis, 1965. ISBN 0-7603-1345-8. 
• Miller, David. The Illustrated Directory of Submarines. MBI Pub. Co., 2003. ISBN 0-7603-1345-8. 
• Rössler, Eberhard. The U-boat : the evolution and technical history of German submarines. Londres: Cassell, 1981. ISBN 0304361208. 
• Rössler, Eberhard. U-Bootbau bis Ende des 1. Weltkriegs, Konstruktionen für das Ausland und die Jahre 1935-1945. I. Koblenz: Bernard & Graefe, 1985. ISBN 3-7637-5213-7. 
• Showell, Jak. The U-Boat Century, German Submarine Warfare 1906-2006. Great Britain: Chatham Publishing, 2006. ISBN 1-86176-241-0. 
• Stern, Robert C. Battle Beneath the Waves: U-boats at War. Cassell Military Paperbacks, 2002. ISBN 0-304-36228-X.